Nutrició Perinatal
Durant períodes crítics del desenvolupament perinatal, la nutrició i altres estímuls ambientals influeixen en el desenvolupament del nadó i poden induir canvis permanents en el seu metabolisme i en la susceptibilitat a patir malalties cròniques, entre elles obesitat. Aquests aspectes que condicionen de forma més o menys permanent el creixement i el fenotip adult, s'anomena programació metabòlica o “imprinting”. Respecte d'això, l'obesitat materna durant l'embaràs i la lactància, així com la dieta materna en aquesta etapa perinatal, pot canviar la programació metabòlica de les xarxes neuronals a la descendència, per exemple, perpetuant o fins i tot amplificant la susceptibilitat a l'obesitat en la descendència a través de les generacions.
Així, doncs, és important vetllar perquè la nutrició perinatal sigui òptima per permetre un creixement i desenvolupament saludable i per fer front a potencials efectes perjudicials a llarg termini.
Leptina
Alimentòmica no pot quedar al marge dels reptes que planteja l'epidèmia mundial d'obesitat, i la primera línia de recerca, el projecte leptina, pretén contribuir amb una nova estratègia per a la prevenció de l'obesitat.
El 1994 es va descobrir la leptina, hormona proteica secretada pel teixit adipós que modula la ingesta i la despesa energètica. Avui sabem que alteracions en la producció de leptina o en la dels seus receptors al sistema nerviós central causen obesitat en humans.
El descobriment de la leptina va significar un avenç enorme en el coneixement de la biologia molecular del sistema de control del pes corporal i de l'obesitat. No obstant això, l'ús de leptina per tractar de curar l'obesitat no ha fet vessar les expectatives despertades inicialment, ja que a la majoria d'humans obesos el problema no és la manca de leptina, sinó una resistència als efectes d'aquesta hormona.
Tot i això, a finals de 2005 el grup de recerca de Bioquímica, Biologia Molecular, Nutrició i Biotecnologia (Nutrigenòmica), actualment Nutrigenòmica, Biomarcadors i Avaluació de riscos (NuBE), de la Universitat de les Illes Balears dirigit per la Prof. Catalina Picó, va obtenir evidència que l'obesitat es pot prevenir mitjançant la ingesta de quantitats moderades de leptina durant la lactància. De fet, la leptina és naturalment present a la llet materna però no a les fórmules actuals de llet infantil comercial. Aquest descobriment explicaria, en part, perquè la lactància materna (que aporta leptina) preveu el desenvolupament d'obesitat i altres alteracions en comparació de la lactància artificial (que no aporta leptina). El grup ha obtingut així mateix evidència que, en humans, el pes als dos anys correlaciona negativament amb la quantitat de leptina aportada per la llet materna, de manera que com més gran la concentració de leptina a la llet materna, menor l'índex de massa corporal als dos anys. A més, estudis en animals del grup demostren que la ingesta de quantitats moderades de leptina durant la lactància és capaç de revertir la major part de la mala programació causada per condicions nutricionals adverses durant la gestació; evidenciant, encara més, el paper essencial d'una ingesta suficient de leptina durant el període de lactància i la importància de la lactància materna en la prevenció de desenvolupar obesitat.
Altres compostos
No només la leptina present a la llet materna pot estar afectant la predisposició dels nens a desenvolupar obesitat i malalties metabòliques a l'edat adulta. Altres components de la llet poden ser determinants a l'esmentada programació perinatal. Així, Alimentòmica segueix investigant cada dia en la caracterització d'aquells components de la llet materna que poden afectar la programació metabòlica de l'obesitat i la síndrome metabòlica, així com les estratègies d'estil de vida que podrien adoptar les mares, especialment les que presenten excés de pes o diabetis, per modular i optimitzar la llet materna per tal de revertir la potencial susceptibilitat programada dels seus fills a desenvolupar aquestes malalties.
Català 
English 
Español 
Français